Naigüatá!!

Bones, família!!

Després de dies sense escriure...ja tinc noves que contar!!

Esta setmana hai acabat l'assignatura virtual, hem anat a un festival de curtmetratges de la universitat d'Argentina i he rumbejat amb los meus panitas per aquí...

Divendres era festa, així que ha estat un pont d'aquells que a tothom agraden, llaaargs!!

Pos, mos vam llevar dora per anar a una platja molt txula. Com que les platges estaven a rebentar vam agafar una barqueta que mos va dixar a una caleta molt bonica i solitária (com que no hi havia tendes ni restaurant, la gent no hi va) i vam estar molt a gust!!

Mos vem muntar un txiringuito amb pareos i canyes per refugiar-nos del “lorenzo” que pegava.
Ahir, dissabte per fi vam fer lo que tanta il·lusió me feia... Fer una excursió de debò per l'Ávila.

Concretament vam anar hasta el capdamunt de la serralada que envolta Caracas.

Al no tenir sac de dormir, ni roba d'abric, vam optar per fer una excursió d'anada i retorn al mateix dia. Un puja-baixa. però amb el mateix objectiu, Tocar el Naigüatá i xalar del paisatge i del esforç.

Varem començar a pujar a les 9 llargues, massa tard si, però hi havia vaga de metro i vam estar una eternitat per arribar a les faldes de l'Ávila...

A les 6 a Venezuela se fa fosc, i tampoc teníem lot, així que mos vam posar com a hora límit per fer mitja volta les 2 màxim 3 de la tarda, contant amb la baixada i que no mos podíem quedar a fosques per aquells camins rocosos- selvàtics.

Vam fer el Pico Goering de 2450 metres i vam arribar a los Platos del diablo, de 2690 metres a la hora fixada... a mitja hora quedava el Naigüatá, però apropar-nos significava corre riscos, així que contents vam iniciar el camí de tornada, molt feixuc i agotador, trencador d'ossos i .... horrible!! jejej!! En total 9 hores de caminada i suada... no esta mal. És com fer la Pica d'Estats, però menys estoneta però més bèstia. O jo me faig vella... que també...

Cal dir que jo a la muntanya m'hi sento com a casa, i encara que allí no se faci, me vaig banyar al riu a mi manera, a lo destape global!!! jajaja!!

Me sento molt contenta, pos varem poder gaudir d'un dia de muntanya, i amb ell, el meu anhelat retrobament amb un ésser muntanyenc... Emoció i calidesa...

Platos del Diablo, 2690m

Avui, després de les compres obligades, pos la nevera treu la llengua... tenim previst anar a veure a Gustavo Dudamel, ps fa un concert gratuït i val la pena no perdre-se'l!!!

Dilluns començo a participar en la fundacion personas sordociegas de Caracas, hasta'l dimecres, i dijous i divendres faig de cangur d0un nen de 6 anys, en Richi... cap de setmana també llarg, doncs es demanaran divendres de festa... però això ja ho explicaré quan toqui..

Us estimooooooooo!!

*TxeIk*