dimarts, 23 de febrer de 2010

Boira...

Des del principi d'aquest blog vaig pensar en no deixar-lo estar després del viatge, fer del meu dia a dia un viatge igual d'interessant que quan de vacances estàs a l'altra punta del mon... Però el dia a dia t'envaeix i no et deixa espai per a escriure (si bé mai deixo de fer-ho) o més aviat no et dons temps per a un blog.

Escrius per a tu i per a tu es queden les paraules.

Però avui m'he despertat amb la necessitat de dir coses, de compartir-les.

Canvis a prop meu i en el meu interior em fan pensar, em fan evident que tot té un límit. Que les fonts també deixen de rajar (a l'estiu per exemple les fonts naturals, degotegen gotes contades o s'assequen per manca de neu – com ha de ser-).

Les coses comencen i s'acaben perquè és la seva naturalesa.

No et pots quedar quieta ni quan tot sembla preveure un pou sense-fi.

I quan atònita entens que s'ha acabat, per excés de golafreria o per un senzill “perquè si” has de plantejar-te què cal fer. I l'únic que és clar, és que cal seguir caminant, “malgrat la boira”.

Tot té un perquè, encara que tardem en descobrir-ho.

Et donen una mala notícia, injusta o incomprensible; s'acaben els petons espontanis que't regalava la vida; la mort d'algú proper; sorpreses que no t'esperaves o que no volies preveure... I no passa res, aquest dolor, la ràbia, la pena et faran crèixer, comprendre que necessitaves un canvi encara que no el volguessis.

Paisatges hi ha més endavant, que es moren per que els recorris amb els dits plens de passió.
La pujada és dura, però vull ser JO qui segueixi notant la fredor de les roques, qui mogui les cames. Vull que siguis TU qui decideixi per on seguir grimpant.

I agraïts hem d'estar pel que se'ns ha regalat, que no és un escrit de pena...potser si de tristesa, tots els comiats dolen.

Comiats que, si bé és cert que dolen, obren portes abans desconegudes, oportunitats d'explorar-se i d'investigar les novetats que ens esperen, atorguen temps per a tirar endavant projectes presents però oblidats... Que cada nou comiat sigui una oportunitat de créixer!!