Autopejako Otavaloma!

L'anunciat traduit (seria un detall tat?) seria "anem amb autobus hasta Otovalo. Una ciutat -aixo ja no ho posa a l'anunciat- a l'interior nord del pais, mes amunt de la capital. On s'hi acosten moltes comunitats indigenes per a vendre-hi al mercadillo setmanal la seua artesania i mandangues.

Mercat d'Otavalo

Un poble que a part, esta rodejat de volcans i paissatge brutal.

I per tant, l'estada que teniem prevista d'un cap de setmana, va acabar sent de 4 dies, amb excursio a pota, amb visita a una reserva d'aus (vem vere el Condor andino, per deu que precios!!) i a un arbre centenari anomenat "lechero" amb molts poders curatius i mil cares segons l'angle que te'l mirigues.

Vistes al Volca Imbabura, darrere del Lechero.

Mercadillo de parada obligatoria, i visita a pobles del voltant: Cotacachi, poblet molt cuco i Ibarra (que no inspira a una super fiesta!) i de tornada la gran liada: vam coneixer a un indiu Hau muntanyero que ens va caure molt be i ens vam liar per anar l'endema a fer una peaxo excursio a cavall, destructora de sikis (culs) i aparell general humá.

Foto de poble, que no convida a una super fiesta!

Nomes direm: muerteeeeeeeeeeeee!!! sort de les vistes i el paisatge!!!

Resultat: una conjuntivitis al ginoll, un parell de trencaments de coxis, desgarro muscular intravenos, i altres patologies irreversibles. Pero el pitjor de tot i incurable: uns somriures -al baixar dels putus cavalls (Blanco i Uxilago respectivament) d'aurella a aurella!!!

El recorregut fou de 7 hores, amb parada al Lago de Cuicocha, a peus del volcá (volcana en veritat) Mama Cotacachi.

Al baixar del cavall, sant tornem-hi!! a seure -de canto- a l'autobus que ens duria a Quito, on hem passat els dos ultims dies i on gastem els ultims minuts. On vam morir al llit.

Ahir, vam fer el que vam poder: i per no poder fer res, deu ni do! Vam anar a la ciudad de la mitad del mundo i hi vam visitar el museu etnologic (siiii!! un putu museu en totes les vacances!!).

La mitad del mundo, com endevinareu.

I des d'allá, vam anar a conéixer el Templo del Sol, que igual que la Ruta del Sol, no hi vam trobar el gran astre, sino... boiraaaaaaaaaaaaa!!!

Templo del Sol... "man" que cuaste creerlo.

I al tornar: Farraaaaa!!! unes pizzes i una amanida a l'estil de l'anyorada terra i uns mojitos. I apa, a dormir que demá mos queda una rato llarg d'avio!!

Festa sorpresa Marta

I res penya... que en breus tornem to the House!! Que en Quichua seria: Uxatigraxum Guasima!!!!

Us estimem mil!!!! Bi wakeramek maxi!!

*MarTxe's*

La ruta del sol sin sol!

Sol solet, vine'ns a vere , vine'ns a veeeere,
sol solet vine'ns a vere que no ens agrada la capelinaaaaaaaaaaa!!!

Després d'una nit maratoniana d'autobus (15 hores pot ser????) ens vam plantar a la platgeta de Montañita! Com descriure Montañita, mmm... diguem que és Lloret de mar a lo rasta power flower and the smoking another things!!! A petar de penya i naltros petadíssimes. No comentarem on vam descansar de la nostra petació... només dir que per anar a la dutxa havies de passar per damunt la tassa del ronyós water i aquest estava just al peus del llit! ESTUPENDUUU! Tot i això ens va sembla un palau per lo cansades que estàvem.

Poca activitat el primer dia i potser massa el segon! jejejeje! vam tornar a quedar petades!!! però aquesta vegada d'alegria alcohòlica!

Sí, som unes borratxes... QUE PASSA??!!Ahir vam arribar a Puerto López, un poblert també de platgeta i xiringuitus i, evidentment, mooooolts núvols que fins avui no ens han deixat veure el sol. Avui, doncs, hem agafat una fantàstica góndola ecuatorinamente refrescante i ens n'hem anat a vere les balenes i els balenos gerperuts! Hem vist la competició de dos balenos per una pedazo de balena, i representava que qui mogui millor la cua, la tingui més grossa i més forta guanya. Però la deliberació, la farà la balena en la seva intimitat...

Demà ens disposem a tornar cap a l'interior, a Latacunga, tot i que si fa solet ens quedarem a aquí i divendres nirem directament a Otovalo, per vere el mercaillo i, de pas, arruinar-nos.PD: hem conegut el senyor Schwarzenegger, no és governador sinó obre-candaus...jeejejj

*MarTxe's*

Tu Mogli; Jo Txita!

De Banyos a Macas...pos sols ens faltaven unos buenos banyos per estar radiants i boniques... Maques 'es una city bery fea, per[o que ens ha obert la possibilitat de fer un xic el mico. Jane i Txita!!! jejejeje!

Vam apuntar/nos a un tour d-un dia per la selva amaz'onica, pos m'es economia no teniem. Tots els tours es fan de tres dies, triplicant tambe el pressupost. Vam intentar abans, pero trobar algun guia i que ens dugues a voltar pel parc nacional de Sangai, pero tampoc hi va haver sort, la gent ho contracta dies abans i naltros n'hem sobre la marxa.

Pos eso, pan con queso. Vam llogar un tour d'un dia, que haviem de fer amb un senyor xinu/americano pero aquest sembla ser que va trobar un plan millor o que es va adormir senzillament. Aix[i que tots els serveis per naltros soles... imagineu-nos fent el ximpanze per la canoa i el mogli per la selva... Tot un xou!!

No direm tot el que vam fer...que segur us espanteu... vam estar molt agustito i vam flipar amb el paisatge, la gastronomia i altres tradicions culturals Shuars.

Com podreu imaginar no vam deixar de bombardejar ni un minut al pobre Sr.Antonio, el canoero, ni a la seva dona l'Antonieta, cuinera, fent-los preguntes linguistiques!!! Vam estar molt a gust... la nostra guia...bueno diguem que no es trobava massa be i va acabar mig zoombi...

Ara ja, i despres de 12?13? hores en busos estem a la costa, a montanyita concretament...lloret de mar a lo hippi... per aqui tenim previst estar-nos-hi un parell o tres de dies si el sol ens vol... per despres tornar cap al interior i visitar rustics pobles de muntanyeta i volcans.

*MarTxe's*

L'aventura comença ara...l'anem a buscar! anem, anem, anem, aneeeeeem!!

"Imanaja"! familia!!!

Com veieu comencem a fer de les nostres amb els Quichua's... (que no son Quechua's ni estan en venta, ni serien baratos i "de cartòn") allà on podem preguntem i els expliquem que naltros tambè som d'una tribu, on parlem una llengua tambè minudeta però viva!!

Desprès de la descoberta de Quito, que no ès Kioto pels despistats, vam comensar el viatge amb un veloç autobùs la mar de còmode, això si, fins a la localitat de Baños Santos. És decir: de Marbella hippilera, a Miami muntanyero. però naltros a la nostra.

Avui teniem previst fer una ruta, la ruta de les cascades, amb bicicleta. però... hem obert un ull i hem seguit fent el ronso al vere que plovia.

Finalment i en vista de les possibilitats hem optat pel camí fàcil, però segur: la Chiva del Ocho... perdoneu. Agafar una Chiva, ès a dir, un bus turìstic dels que s'agafen davant del corte de les ingles, però amb molts colorets freakis a saco, xumbaxumba dalequetepego, perrea perrea, el maikelyakson, el cruzaito i unes estupèeeeeeeeeeendes llumetes de discoteca dels anys 70, por lu menus!

Si, si... hem pujat i ens hem passejat amb això!!!

Resum: divertidìssim!!

La Chiva ens ha fet el recorregut de les cascades pel mateix preu que la bici, però hem sortit igual de xopes, pos ha plogut molt fort i les cascades com podeu imaginar...mullen.
Molt maques això si, i la gent de la Chiva sosa a matar (no ballaven el cruzaito!!)però tota nacional. Aixì que tant, tant guiris no som.
Demà tenim previst emprendre rumbo a Macas (porque lo somos!y lo valemos!!) una de les portes a l'Amazonia... ta xan ta xan... veurem indius??

Molts petons Freakis!!

"Tupungu" penya (ho sembla, però no ès un insult!!).

*MarTxe's*

Sense titola...

Foto-presentació!!!

Sense comentaris... senzillaments: som gegants!!!!

*MarTxe's*

Gulliver's word

Famìliaaaaaaaa!!!

Ja estem aquiiiiiiiiiiiii!! aqui, que vol dir "allì"!

Vam arribar a Quito desprès dels tipics problemes horaris i companyies aèries...però a la fi juntetes i tant amiguetes!!!

Vam estar-nos els primers 2 dies per Quito i avui ja a Baños, on comencem la nostra ruta aventurera. Demà tenim previst fer ruta amb bicicleta, per veure les enormes cascades i riatxuelos, amb clima selvàtic i bitxus tambè de la zona, d'aquells que piquen!!!

Quito és com una Marvella hippi (la zona turistica clar) però envoltada per 6.000.000 de persones amuntegades, simpàtiques, amables i...petites!!!!

Dormiem a casa "sor alegria" alemana, i preniem cerveses a 2x1 i per 1'50...menjavem tambè por lo mismo...aixì que contentes i felices, esperem poder er tota la ruta que ens plantegem:primer estar-nos uns dies per l'interior del paìs, desprès estar-nos de panxing per les platgetes, per acabar un altre cop entre muntanyetes, verd, volcans i indius menudets, menudets...Ho sentim voliem posar una foto més cultural, peró l'ordenador no vol....

*MarTxes*