dilluns, 20 de juliol del 2009

Ja'n son 28!!!

Bones Família i Familio!

Només dir-vos que a partir d'este mateix instant haureu de fer un esfors creatiu per imaginar lo que us expliqui...pos no tindré masses fotos per a que us en feu una idea...ja explicaré perqué.

Divendres va ser un dia molt especial, molt llarg joncs va començar tot el dia 16 a les 17'30, doncs a Cat ja era 17 i per tant ja feia anys. Peró no perquè érem a 16... Total que, enguany la Nerea i jo tant sols hem compartit aniversari durant...17hores i mitja, sent el seu aniversari les primeres 6 hores i les darreres 6 tant sols meu... quin liuuuuuuuuuuuu!!

Pos eso, que segons on possigues el sol, és una hora a una altra, un dia o el següent!! Força divertit encara que ens porta a tots de cul! Ai! De pompis que no quiero ser grosera...

Pos eso, quan encara no era el meu cumple però jo ja tenia els 28, es a dir la tarda del 16, vam anar a fer un gelat i després a sopar amb el Rol. I quan marxàvem vam vere que hi havia un festival de cine americà i ens hi vam quedar. Vam vere Harry Potter en V.O.S i la gent reia quant encara jo llegia, quina ràbia!! ajajajj. No vam entendre què collons passava al final... però la peli esta bé.

I al despertar (el dia 17, que no em vaig dormir al cine, que per això esta l'aire acondicionadíssim) van començar el resta de sorpreses... la Mafalda que em deia felicitats i bon dia, una nota preciosa de l'Elena, uns regals encantadors de'l Iknasi -que amb la seua presència no calia res més- i un munt de felicitacions de tots i totes valtros, cada u a la seua manera i per canals diferents!! estupendu vaja, jo emocionada tot lo dia!

El Rol va sortir abans de la feina per anar en mi al Museo de los Niños, una espècie de museu de la ciència dedicat una mica més a infants. I ja'm podeu imaginar, loca perduda tocant-ho tot i passant-m'ho lola (teta)!!!

Per sopar, vam quedar amb l'Elena, la Sil, l'Atila, dos amics més el Rol i jo, i vam menjar a un japo! Me gustaaaaaaaaaaaaa!!! Regalitus i bon rotllo (que es el millor regal) i pa ca casa que el dissabte teníem preparada una gran celebració.

Havíem de fer el Naigüatá, el cim més alt de l'Ávila. De 2765 metres d'alçada. Una caminada d'unes 7 hores de ascens. Pensàvem fer-lo durant el dia 18 si les condicions meteorològiques ens ho permetien, dormir al circ i baixar el dia següent, fent a més el pic Goering de 2470 metres.

Tot preparat vam anar a comprar els últims preparatius, ja sabeu marranades enllaunades tremendament bones a la muntanya ( amanides de llauna, llet condensada, pa, embotit...) pe´ro mentre compràvem algo inesperat va succeir... ens van robar la motxilla amb les meves coses. El sac de dormir, la roba d'abric, la camara fotogràfica, la lot... és a dir: a la merda l'excursió!

Tristos i enrabiats vam tornar cap a casa, pero no ens van deixar desanimar-nos i en una taula rodona davant de l'ordinador, vam veure vi, vam veure un preciós i espellussant truc de màgia i somrients i un poc piripis vam passar la tarda. Junts, i altre cop animats.

Diumenge vam anar a la platja a relaxar-nos i fer del cap de setmana uns dies festius i no de pena.

M'han fotut enlaire el que tanta il·lusió em feia, però no m'han robat lo somriure que és el més apreciat regal que entre tots m'heu fet. Així que...cap problema...

I tornem a ser dilluns, altre cop. Avui examen final de l'assignatura que faig via internete...

Dijous la Silvia te festa 8doncs divendres es festa se veu per aquí) així que la setmana serà curta i algo/quelcom/vaina guaaaaay farem el pont, encara no se el que però... el que se decideixi serà fantàstic!!!!

Bueno família/o, espero que estigueu tots bé i que no us faci massa mandra llegir, pos es el que us puc aportar a partir d'ara!

Molts petons.

**TxeIk**

3 comentaris:

Amanda ha dit...

Nena estàs full!! que bé que fos tot tant fantàstic, aquí et vam trobar molt a faltar... però bueno, se hizo lo que se pudo!!! que guay que hagis conegut al pare del Juan no???que fuerte me parece!!! mola! escolta, ja veig que aquest any estàs treballant moltíssim ehhh ejejejem. Ben fet!! diverteix-te (en cara que això impliqui caminar no sé quants milers de metres o quilòmetres sense que ningú et persegueixi...ajaja)petons carinyu

TxesSski... ha dit...

T'he pillao bacalao! no has llegit nomé sun linia-si/linia-no...ajajjaaj!! ja se que sense fotos no és el mateix... que fa mandra... pe´ro que puc fer si ens van robar...
Besitos!

Sergi ha dit...

Teta, clar q sí, al mal tiempo buena cara!! Llegirem el q faci falta per poder saber d tu... Petonets viejecita!!!