Cámaras,,, ACCIÓN!!

Aquesta setmana ha estat tranquil.leta en un agetreo de no parar!! És decir: estudepndoOo!

Entre setmana vago pels carrers de Cátia i estudio per casa però... he descobert un parc súper txulo, on poder anar a estudiar, que'm toqui airet i solet, córrer, escoltar música i escriure... és a dir... si em busqueu pels matins.... a casa no'm veureu pas el pèl!!

Dijous, vaig conèixer al papa del Juan, el Juan gran, vam anar a dinar a un lloc molt txulo a la falda del Ávila i vam txerrar molt.

Molt bona gent!

Nere: L'he conegut abans que tu, peró no et preocupis que t'he deixat pels núvols!!!Al menys ho he intentat....

Divendres, vaig quedar ben pronte amb la Silvia per poder participar activa i passivament en el grup de teatre on ella és voluntària. Un grup de teatre on participen 22 nens i nenes des dels 3 anys hasta'ls 15 no escolaritzats de la comunitat, o barri, de Las Mayas. Un barri de Caracas que com tots te moltes mancances socials.

Son chamitos i chamitas (o carajitos/as) que no van a l'escola, i des d'un centre da salud se'ls ofereixen unes mínimes ensenyances que els permetrien, en el cas que els pares i mares reconeguessin la importància de l'escolarització (básicament és per aquest motiu que no hi van, doncs hi ha educació pública i en el sé del barri), ingressar en un centre escolar amb un nivell acceptable.

Alguns dels infants que vaig conèixer l'any vinent aniran a l'escola, doncs els pares, a través de les xarrades informatives del centre, han fet la sol·licitud i han estat acceptats.

Altres no, doncs ja son massa grans o els pares no han fet els passos necessaris o els més còmode dur-los al mateix centre (no és una escola) o senzillament no saben el que pot canviar el futur dels seus fills i filles si reben educació. No és per necessitat de que treballin (encara que alguns ho fan, venent ambulantment o realitzant altres activitats) és per desconeixença.

Vaig poder assistir al últim dia del Centre: la obra final de teatre, l'entrega de diplomes (de reconeixement al esforç, entre d'altres) i d'àlbums de treballs.

Molt contenta i agraïda per la oportunitat de conèixer un projecte tant interessant i veure com alguns nens i nenes que fons aleshores deambulaven pel carrer, han conegut una forma diferent de relacionar-se i altres activitats divertides a banda de "malandrejar".

Moltes gràcies!!!!

L'obra es deia “presente” i remarcava la importància del respecte vers els altres, vers un mateix i vers el planeta.

La veritat, em va fer molt feliç poder participar i posar-hi el meu granet de sorra, encara que em fessis col·locar-me en una rotllana i fer un ritus de presentació, on havíem de cridar ben fort el nostre nom i repetir el dels altres!!! Agraidíssima, de veritat!

-TxéIk-