dimecres, 23 de novembre de 2011

Cresta Espadas - Posets!

Totes les històries comencen i acaben, no sense deixar escrit unes pàgines o uns capítols al llibre de la teva història.

Una història bonica, sense fi però amb un clar inici, el Toubkal i un objectiu bastant clar; la muntanya i l'afecte.

Així doncs l'aventura no es va fer esperar i vam decidir començar a caminar. Després de divagar uns dies... dates i lloc acordat: Per Sant Joan els Posets ens esperen!!

Passat Benasc trobem el poble d'Eriste on prenem un trencall a l'esquerra que, força amagat, indica el camí del refugi Àngel Orús. La pista, primer pavimentada i després de terra, ens deixa al pàrquing del puente d'Espigantosa, on decidim passar la nit, tenda sacs i a brindar per Sant Joan, sense petards ni vengales, però amb cava, coca i càlida companyia!!

El pic de Posets, també conegut com la punta de Llardana, amb 3.375 metres és el segon cim més alt dels Pirineus, després de l'Aneto (tots dos a la província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó) . Situat al bell mig de la cadena, la vista que ofereix el fa un objectiu desitjable per a molts/es d'alpinistes.

Característiques tècniques:


Durada: L'ascensió des del refugi és d'unes 3:30 a 4 h, més unes 2:30 de baixada. El total de l'ascensió i retorn des del pàrquing és al voltant de les 9 h. Amb la cresta de pel mig conteu 3 horetes més...!!

Desnivell: Total: 1.850 m de pujada.

Distància: 16,2 km, anada i tornada total.

Dificultat: F-3; T-2. És alta muntanya, però és un dels cims fàcils si es fa en ple estiu. No és gaire aeri, tot i que en algun punt potser calgui ajudar-se amb les mans. És un camí gairebé sense pèrdua, amb abundants indicacions i fites. L'itinerari està descrit sense neu, tal com ho vaig trobar. Si n'hi ha, les condicions poden ser diferents.

La meva idea era fer-lo, foto i baixar, però anava amb un gamberro enganya-bobes que em va ben embatussar així que abans d'assolir-lo em va fer caminar i caminar per tota la cresta d'Espadas... quines coses!!

Sortim del pàrquing doreta al matí (a mi ritmo...),passem pel refugi quan encara esta tancat una hora i mitja més tard. Al ser dia festiu, tenim tota la muntanya per natros, no s'hi veu ni un ocell, que estan al niu de ressaca!

Seguim pujant fins al llac d'Ibón de Llardaneta on fem una parada com és degut i assaborim entre ganyips les fantàstiques vistes.


Em moro pel camí quan aquest se'm presenta rígid i picat, però amb el seny frunzit, i paraules dolces que m'animen segueixo al primer de la cordada, que com una cabreta puja i puja.

Primer 3.000!! El Diente Royo (3.010m) que ens deixa contemplar el llac on una estona abans ens embadalia. Brutal!! Aquí comença la cresta de les Espadas, llarga i punxant com el seu nom indica. Camins que et deixen al descobert entre els peus, grimpades curtes però que et demanen tota la concentració i la serenitat del Yoga (llàstima que encara no en sabés gens de Yoga, perquè algun Om hagués pronunciat!)


Fent equilibris i remuntades arribem al Pico Espadas(3.332m), que no ens deixa alternativa que seguir caminant doncs el possets es veu llunyà i alt! Tuca Llardaneta (3.311), Tuqueta Roya (3.273m), Collado Jean Arnaud, Posets (3.375m)... Per fi!! La nena que li feia il·lusió fer un tres-mil se'n ha hagut d'empassar 4 més!! I quina felicitat a la fi!!!

La cresta ha estat molt entretinguda, és la part menys pesada de totes, doncs les vistes son immillorables (quan pots deixar de mirar a terra) i el camí molt divertit: puja, baixa, neu, roca, grimpa, un petit ràpel, grampons posa-te'ls, treu-te'ls, piolet... i a mi que fer el cabra m'encantaaaa... doncs la nena feliç de la vida!

Llàstima que ara toca baixar, i una llaaaaaaaaaarga caminada ens espera. Cap ales 8 del vespre arribem al refugi i decidim (o el mato) fer una birreta mentre descansem. Poca estona tenim que es fa fosc i encara hem de baixar al pàrquing i sopar.

Última baixada mortal, amb llanternes acompanyats de cuques de llum (encara n'hi han!!).

Suposo que vam sopar, doncs jo ja feia hores que dormia de'n peus...

GRÀCIES RAÜL, pel suport, la paciència i l'interès desinteressat!!