Guarapitas en el tiempo...

La cançoneta que tots/es ja coneixeu m'ha penetrat de tal forma que cada lletra he viscut...

Diu: selva, ciudad, será selva?? i és així, Venezuela al complet, és verda tant si s'está a la platja, com a la ciutat, al monte ni en parlem! Del Ávila a choroní, yo me enamoré de ti... (de tu més!)... tambores y aguacateees, guarapitas en el tiempo, tus noches de corazones... siento, canto, canto y siento... hay galipán! Chevere!!

Verd, verd i més verd! verd intens: verd espectacular.

Aigua cristal·lina, transparent com l'aire.

Divendres vam anar cap a Isla Larga, dormint a Patanemo a una posada súper txula i un senyor molt maco que ens va atendre més que bé. Encara que va intentar-me assassinar amb un peaxo machete...però tranquils/es que jo tenia una enorme flor i em vaig defensar!!!

Pel camí vaig vere una "pereza" un bitxu molt semblant a un coala però amb el morro mes llarg i unes ungles en plan tigressa de la noche. Son super lentes i baixen les palmeres a ritmo caribenyo total!! però hiper lentes!! Em vaig quedar flipant amb el bitxo!!

Dissabte vam agafar un bus-barca per anar a Isla larga, una illa deserta on només hi ha mar, bitxitus aquàtics i terrestres. Uns lagartos blaus preciosos que vaig perseguir una estona.

Ens hi vam passat tot lo dia fins que no vaig poder més i la gana me va superar!! Me volen matar de gana!!! Ei però quina enorme i saborosa Foforera (tornem amb la sopa de marisc) me vaig menjar a les 5... buffffff... hasta reventar!

D'allà cap a Villa de cura, que's on viu la família del Rol i on vam celebrar el seu cumple. Al arribar, mitja família piripi, i l'alte mija als cotxes dormint la mona. però traaaaanquis, que quan es van llevar van seguir rumbeando hasta les 12 que li vam cantar l'aniversari feliç i li vam fer molts petons!!!

Això és Guarapita!! Jo volia saber senzillament que era, però aqui no pots obrir la boca sense que et facin tastar el que preguntes... i a més ningú em va voler ajudar, així que... "pa dentro!". La veritat deien que era molt fort, i jo ho vaig notar com un suc de fruitetes amb regustet a algun licor, però fluixet!

Peaxo pastís (boníssim ja adelanto) per 20 i pico persones.... peró me'n van guardar un trosset més per esmorzar!! je je! Va ser la presentació oficial: el Rol em presentava com la seva amiga, i la mare com la promesa.

La família del Rol, que em van tractar súper bé des del primer segón!! Grácies!!

Diumenge, vam anar a San Juan de los Morros, perquè la nena volia, altre cop, vere muntanya.Uns tremendos blocs verds que vam passejar i respirar una estoneta.

I pa'ca Caracas sant tornem-hi! que dilluns les feines els esperen!


No puc acabar sense comentar aquesta foto: quina ràbia, quina impotència veure en mig de txaboles, un anunci de maggi... pobresa i capitalisme... està clar que pel capitalisme (encara que em trobo en un país socialista ?¡?¡?) funcioni, calen molts pobres, que mengin merda i beguin cocacola, que per als rics hi han els bons menjars, els saludables.

TxeIk!