dimecres, 19 d’agost del 2009

Autopejako Otavaloma!

L'anunciat traduit (seria un detall tat?) seria "anem amb autobus hasta Otovalo. Una ciutat -aixo ja no ho posa a l'anunciat- a l'interior nord del pais, mes amunt de la capital. On s'hi acosten moltes comunitats indigenes per a vendre-hi al mercadillo setmanal la seua artesania i mandangues.

Mercat d'Otavalo


Un poble que a part, esta rodejat de volcans i paissatge brutal.



I per tant, l'estada que teniem prevista d'un cap de setmana, va acabar sent de 4 dies, amb excursio a pota, amb visita a una reserva d'aus (vem vere el Condor andino, per deu que precios!!) i a un arbre centenari anomenat "lechero" amb molts poders curatius i mil cares segons l'angle que te'l mirigues.

Vistes al Volca Imbabura, darrere del Lechero.


Mercadillo de parada obligatoria, i visita a pobles del voltant: Cotacachi, poblet molt cuco i Ibarra (que no inspira a una super fiesta!) i de tornada la gran liada: vam coneixer a un indiu Hau muntanyero que ens va caure molt be i ens vam liar per anar l'endema a fer una peaxo excursio a cavall, destructora de sikis (culs) i aparell general humá.


Foto de poble, que no convida a una super fiesta!


Nomes direm: muerteeeeeeeeeeeee!!! sort de les vistes i el paisatge!!!

Resultat: una conjuntivitis al ginoll, un parell de trencaments de coxis, desgarro muscular intravenos, i altres patologies irreversibles. Pero el pitjor de tot i incurable: uns somriures -al baixar dels putus cavalls (Blanco i Uxilago respectivament) d'aurella a aurella!!!


El recorregut fou de 7 hores, amb parada al Lago de Cuicocha, a peus del volcá (volcana en veritat) Mama Cotacachi.


Al baixar del cavall, sant tornem-hi!! a seure -de canto- a l'autobus que ens duria a Quito, on hem passat els dos ultims dies i on gastem els ultims minuts. On vam morir al llit.


Ahir, vam fer el que vam poder: i per no poder fer res, deu ni do! Vam anar a la ciudad de la mitad del mundo i hi vam visitar el museu etnologic (siiii!! un putu museu en totes les vacances!!).


La mitad del mundo, com endevinareu.


I des d'allá, vam anar a conéixer el Templo del Sol, que igual que la Ruta del Sol, no hi vam trobar el gran astre, sino... boiraaaaaaaaaaaaa!!!


Templo del Sol... "man" que cuaste creerlo.


I al tornar: Farraaaaa!!! unes pizzes i una amanida a l'estil de l'anyorada terra i uns mojitos. I apa, a dormir que demá mos queda una rato llarg d'avio!!




Festa sorpresa Marta


I res penya... que en breus tornem to the House!! Que en Quichua seria: Uxatigraxum Guasima!!!!


Us estimem mil!!!! Bi wakeramek maxi!!


*MarTxe's*

1 comentari:

Ricard ha dit...

Ostres Txes, veig que estàs gaudint d'unes bones vacances i experiències, el cert és que ets molt valenta, 7h muntada a cavall!!! un servidor va fer un recorregut d'una hora, anada i tornada, i va acabar agulletes a l'esquena, l'abdomen, les cames.... i el cert és que de tant en tant em venia una mica la por, a vegades aconseguia guiar i dominar el cavall, jejejejejej.

Ens veiem en breu, una forta abraçada i molts petons.

Ricard